Front comú: Ábalos s'alinea amb Koldo i sol·licita que el ‘cas mascaretes’ es jutgi en l'Audiència Nacional

L'exministre de Transports José Luis Ábalos ha sol·licitat al Tribunal Suprem (TS) que el procediment judicial relacionat amb la presumpta trama de contractes de macaretes durant la pandèmia sigui assumit per l'Audiència Nacional (AN). La petició es formalitza a través d'una qüestió de competència presentada pel seu defensa, en línia amb l'estratègia processal impulsada per la seva exassesor Koldo García.

El moviment arriba després que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil hagi incorporat noves referències en un informe que esmenta a l'expresidenta d'Adif Isabel Marró de Vera, ampliant el focus de la recerca.

La clau: evitar “duplicitat” de procediments

En l'escrit dirigit a la Sala penal del Suprem, l'advocat de Ábalos, Marí Turiel, sosté que l'últim informe de l'UCO evidencia que l'exministre continua sent objecte de recerca, encara que formalment el nou document se centri en Marró de Vera.

La defensa argumenta que el nucli de les perquisicions continua sent la contractació de mascaretes durant la pandèmia, quan Ábalos ostentava la cartera de Transports, i que existeix una identitat substancial de fets i persones investigades en les causes que es tramiten tant en el Suprem com en l'Audiència Nacional.

Segons el lletrat, aquesta coincidència podria suposar una vulneració del principi jurídic de “senar bis in idem”, que impedeix jutjar dues vegades a una persona pels mateixos fets.

Petició de paralització i retorn a la fase d'instrucció

La defensa planteja que, davant les novetats introduïdes per l'informe policial, el procediment hauria de tornar a la fase d'instrucció per a integrar els nous elements i evitar fragmentacions processals.

En cas de no produir aquesta reobertura, Ábalos sol·licita que el Suprem s'inhibeixi en favor de l'Audiència Nacional, en considerar que allí s'estarien investigant els mateixos fets, el mateix període temporal i a les mateixes persones, inclosos ells mateixos Ábalos, Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama.

Turiel insisteix que mantenir causes paral·leles trencaria la coherència processal i posaria en risc garanties fonamentals.

Adhesió a l'escrit de Koldo García

Ábalos s'adhereix “en tota la seva extensió” a l'escrit presentat per la defensa de Koldo García, qui ja havia sol·licitat que el cas es remetés a l'Audiència Nacional. La representació de García sosté que el Suprem va acordar obrir judici oral mentre l'AN continua investigant els mateixos fets, la qual cosa, al seu judici, genera una situació d'inseguretat jurídica.

Al febrer, durant una vista prèvia, la defensa del exassesor ja va plantejar aquesta qüestió davant els magistrats, argumentant que la duplicitat de procediments vulneraria principis bàsics del dret penal.

El paper de Pardo de Vera i els missatges amb Koldo

El nou informe de l'UCO assenyala que Isabel Marró de Vera va intercanviar missatges amb Koldo García abans de l'adjudicació del contracte de mascaretes a l'empresa Solucions de Gestió, situada en l'epicentre de la presumpta trama.

Segons els investigadors, aquests intercanvis permetrien “inferir” que García va intervenir en la selecció de l'empresa adjudicatària i que, a través d'aquesta gestió, el contracte va acabar formalitzant-se.

Per a la defensa de Ábalos, aquestes referències demostrarien que existeixen nous subjectes amb possible rellevància en els fets, la qual cosa reforçaria la necessitat d'una única causa i evitaria, segons el seu plantejament, una “selecció arbitrària d'imputacions”.

Al·legacions sobre el dret de defensa

L'escrit també inclou una queixa per la no devolució de dispositius electrònics i telèfons mòbils intervinguts en el marc de la recerca. La defensa sosté que aquesta situació afecta el dret de defensa, especialment tenint en compte la difusió pública de part d'aquests continguts en mitjans de comunicació.

Ábalos sol·licita que es permeti la declaració de nous investigats si escau i que es restitueixi el material intervingut per a poder articular adequadament la seva estratègia jurídica.

La decisió final correspon ara al Tribunal Suprem, que haurà de valorar si existeix efectivament una identitat substancial entre els procediments i si escau la inhibició en favor de l'Audiència Nacional.